1. Com ja sabem el patrimoni industrial de Sabadell és important ja que significa
preservar el nostre passat però hi pot haver part dels ciutadans que desconeixen la importància d’aquest patrimoni i són de la opinió de no conservar. Què hi predominen més els ciutadans a favor de conservar el patrimoni o els ciutadans en contra?
Aquesta pregunta és una mica difícil de respondre però generalitzant, acostumen a ser els ciutadans de mitjana edat els que estan a favor de conservar-lo ja que han estat més en contacte amb les fàbriques i han viscut els anys de la revolució industrial a diferència dels joves que no li donen tanta importància. No obstant, la gran majoria de ciutadans estan a favor d’aquesta conservació.
2. Conservar el patrimoni industrial comporta que bons terrenys no puguin ser edificats. Rebeu molta pressió i molta demanda de les empreses constructores per acabar amb aquesta conservació?
Això no és exactament així, hi ha el pla general d’ordenació urbana. Aquest pla és d’obligat compliment i tant des de l’administració pública com dels privats l’han de complir; per tant, uns privats no poden construir més d’uns metres quadrats establerts en aquest pla.
A partir d’això, hi ha altres instruments complementaris com el pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS), en aquest cas, el que fa el PEPPS és q s’adapta al pla general i el que fa és conservar l’edificabilitat del pla general de forma inventiva per protegir el patrimoni. Per exemple, podem posar per cas un edifici públic: el Vapor Buixeda nou. En aquest cas la finca era de propietat privada i hi havia unes reserves en el pla general com equipaments o com a espais verds i el que es pot fer és, com que hi ha aquestes reserves, establir un diàleg amb el propietari i fer modificacions en el pla general per mantenir els drets urbanístics del propietari perquè si el propietari tenia dret a construcció el que és possible fer és moure aquesta edificabilitat per fer possible que es mantinguin els vapors com a patrimoni industrial. Un altre exemple és el Vapor Turull que hi ha en el carrer Turull amb el Riego i en aquest cas el propietari ha volgut mantenir l’estructura de dos pisos i la façana i dins ha construït uns loft seguint el pla general.
3. Per què moltes fàbriques són enderrocades conservant-se només la xemeneia i no la fàbrica en sí?
Aquí aniríem també al pla general del 1993, on aquest marca els paràmetres d’edificabilitat i marca àrees de transformació.
A partir dels anys vuitanta moltes fàbriques van haver de tancar degut a la crisi del tèxtil. Això va produir que en el pla general del 93 es comencés a redactar a finals dels anys 80 i es considerés necessari augmentar la densitat poblacional. Això va fer que ens molts casos es donessin drets urbanístics o uns paràmetres d’edificabilitat que no permetessin aquesta conservació. En alguns catàlegs d’aquell moment es va considerar que no era interessant protegir aquests edificis i com que no hi havia documents patrimonials, ja que els documents urbanístics ho permetien, va fer que moltes zones d’aquestes es transformessin i es construïssin blocs de vivendes.
El fet de conservar les xemeneies es va considerar que era un element prou interessant del paisatge urbà per mantenir aquesta memòria del patrimoni. També, en el pla de la protecció del patrimoni es van introduir molts edificis industrials que no es consideraven interessants de protegir, com per exemple la fàbrica Planells, i ara en canvi en el pla de patrimoni sí i això fa que podem conservar a la llarga els vapors que encara queden en peu.
4. Pel que fa al patrimoni industrial, teniu plena llibertat per decidir si una fàbrica ho és o no o depeneu d’uns estaments superiors per decidir-ho? I quins són els paràmetres per decidir si una construcció és patrimoni històric o no? Qui decideix això?
De fet, és competència de l’ajuntament la redacció dels catàlegs de protecció, llavors el que es fa és que es segueixi un procediment ja que hi ha una llei del 93 que és la del patrimoni cultural català que marca tot un procediment de catalogació d’edificis. Llavors, hi ha diversos nivells, un edifici pot ser considerat un bé cultural d’interès nacional per tant és la màxima categoria de protecció com per exemple la Sagrada Família i la Casa Milà de Barcelona i aquí a Sabadell té importància la Casa Duran,per tant són edificis que tenen molt interès a Catalunya i llavors hi ha altres edificis que tenen molt interès però a nivell local i hi ha altres béns integrants en el pla del patrimoni; per tant, són béns i edificis interessants per al patrimoni també des del punt de vista històric i no són molt rellevants.
En aquesta mateixa llei del 93 el que marca és que les redaccions dels plans urbanístics o més ben dit patrimonials, les han de fer els ajuntaments responsables, llavors un cop redactats aquests catàlegs, s’envien al departament de cultura de la Generalitat i s’incorporen en un seguit de patrimoni que tenen. Llavors, és per tant una mica la iniciativa de cada ajuntament que fa que es conservin més elements o menys, per tant han augmentat els elements del catàleg i no tots són industrials sinó que també hi ha alguns que tenen el mateix grau de protecció. Així podem veure que hi ha edificis que tenen molt interès i s’han de conservar completament i hi ha d’altres que tenen menys interessos històrics i s’han de fer estudis. Així, en el catàleg, s’han anat posant diversos tipus d’edificis o protegint, per diverses tipologies d’edificis. Un edifici d’estructura consistent podríem dir que és l’Artèxtil.
5. Creu que aquí a Sabadell gaudim de més patrimoni industrial que a altres ciutats? Per què?
Segurament si, ja per la pròpia dinàmica històrica de la ciutat de fet un polític i escriptor molt conegut que era Víctor Balaguer va dir que Sabadell era la Manchester catalana i que només aquesta és la mostra per donar-li aquesta importància a la indústria tèxtil de Sabadell. Durant pràcticament tot el segle XX o a finals del segle XIX fins als anys 70 Sabadell era el centre generalment més important d’Espanya de la indústria tèxtil, mentre que per exemple Terrassa serà molt coneguda per la indústria tèxtil i Sabadell tindrà una gran importància. Això ha fet que el nombre d’edificis industrials que malgrat que ja durant finals del franquisme i durant els anys 70 i 80 els edificis industrials i molts vapors encara ens en quedin molts i de molt interès. Llavors això simbolitza que a Sabadell hi hagi més patrimoni industrial que en moltes altres ciutats. El patrimoni industrial que tenim és comparable amb el Poble Nou de Barcelona i fins i tot potser que hi conservem una mica més de patrimoni industrial que a Terrassa i molt més que a altres poblacions. La importància que va tenir la industria tèxtil a la nostra ciutat ha fet que molts edificis industrials perdurin.
6. Si un conjunt de ciutadans consideren que un immoble ha de ser considerat patrimoni, quins passos han de seguir per aconseguir que ho sigui? I si es tractés d’un sol ciutadà seria capaç d’aconseguir-ho?
De fet, la llei de patrimoni català diu que qualsevol persona pot demanar a la Generalitat que un edifici sigui considerat bé cultural i d’interès nacional per tant, la màxima categoria. Llavors no obstant, quan un propietari o un ciutadà interessat o fins i tot un estudiós, historiador, arqueòleg... demana que un edifici sigui incorporat al catàleg del patrimoni ha de seguir uns passos que al propi catàleg ja ho explica, que és considerat aquest edifici com un bé emergent, llavors el que es fa és que s’agafa l’edifici que és d’interès patrimonial, s’inicien una sèrie d’estudis històrics, arquitectònics, patrimonials en definitiva, que diguin si aquest edifici és interessant o no a nivell històric o a nivell patrimonial i a partir d’aquests estudis el que es fa ja és proposar la introducció en el catàleg del patrimoni o no. Si es decideix la seva introducció en el catàleg el que es dóna és una comissió assessora que parla del patrimoni històric i que està formada per historiadors, arquitectes afegint interessats en el patrimoni de Sabadell i a partir d’aquesta comissió del patrimoni el que es fa ja és incloure-la en el catàleg i per tant ja formar part del patrimoni de la ciutat. De fet, s’han de tenir estudis patrimonials sòlids que avalin aquesta incorporació.
7. Quins són els plans del seu departament per a conservar el patrimoni industrial?
És una pregunta difícil de contestar però bàsicament la primera actuació necessària era incorporar el patrimoni industrial en el catàleg i per tant permetre que coneixéssim aquest estil protegit i llavors el més difícil és fer que aquest patrimoni que tenim industrial per una part no es perdi, per tal que el fet de ser patrimoni industrial no faci que ningú hi faci res a dins i per tant acabi caient o degradant, però llavors com si diguéssim estem actuant des de dues línies. Per tant, una part del patrimoni que és de propietat municipal li volem donar altres usos per exemple, el Vapor Llonch ja fa anys que hi ha el centre de formació però per exemple més recentment el Vapor Buixeda Nou que ara s’ha convertit en l’escola bressol municipal, el Vapor Pissit de creació artística actualment, el Vapor Codina que s’ha convertit en l’edifici de informació juvenil i la Seu de Pressa municipal d’habitatges i per tant, el que és important és que aquest patrimoni no el deixem buit i tampoc hem de deixar tot patrimoni com a museu perquè no tindria sentit sinó donar-li altres usos. Això per una part pel que fa als edificis que són de propietat pública que n’hi ha molts i de fet els de propietat privada de fer compatible que es conservin els edificis patrimonials i que en el mateix temps acabin sent habitatges o comerços, etc.. per exemple on hi és l’Abacus, a la fàbrica Sant Pere que en aquest cas la van restaurar per iniciativa privada i des de l’ajuntament vam vigilar que la restauració es fes ben feta i si s’ha fet un nou ús que fa que tingui vida i fins i tot si fan gent, etc. Llavors hi ha tota la feina de divulgació, educació,etc.
8.Del pressupost general, quin percentatge va destinat a aquesta activitat?
Aviam, l’únic que us puc dir és que des del 1999 fins l’any 2007 s’havia invertit en el que és el patrimoni en general 60.000.000 d’euros. El que passa és que pròpiament el que fem és que no hi ha partides de recuperació del patrimoni industrial, sinó que el que fem és analitzar els edificis industrials que tenim de propietat privada i a partir d’aquest anàlisi dels edificis que tenim de propietat privada buscar-li aquests nous usos per als edificis. Per tant, tal com parlàvem del Vapor Buixeda Nou la inversió que és d’1.700.000 euros va destinat a l’escola bressol i queda recuperat tot el patrimoni industrial. Per tant, estem en una partida que és l’educació.
9. Terrassa ha fet una aposta per al desenvolupament del patrimoni industrial mitjançant el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, això no fa que Sabadell quedi endarrerit en aquest sector? No hauria de fer Sabadell una aposta semblant o millor que aquesta?
De fet, l’aposta de Terrassa del Museu de la Ciència i la Tècnica va ser més una aposta de la Generalitat per instal·lar-ho, suposo que en aquests moments Terrassa tenia un edifici que estava disponible i van considerar que per les seves característiques, és a dir, per les seves dimensions podien cabre el que era el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. En el nostre cas, tampoc crec que haguem d’anar o entrar en competència o vulguem arribar a Terrassa sinó seguir una miqueta la nostra línea pròpia. De fet, hi ha exemples a Espanya de la recuperació del patrimoni industrial a Madrid que també s’ha fet la recuperació de certs elements interessants i a Terrassa també, és a dir de diversos vapors que per exemple també ens fixem molt a nivell internacional d’altres ciutats com a França. És a dir, nosaltres pròpiament no podem dir si anem endarrerits o no perquè no ho sé, el que ens importa és el patrimoni industrial que tenim i que el puguem recuperar i donar aquests
nous usos i en definitiva, que els ciutadans de Sabadell i de la resta de Catalunya el puguin venir a visitar i el puguin venir a conèixer. En aquest sentit, segurament haurem de fer més coses de divulgació per donar-lo a conèixer, i encara que evidentment el fet de que Terrassa tingui des de fa anys el Museu de la Ciència i de la Tècnica fa que Catalunya s’hagi convertit en un referent però per exemple sabem que en el cas d’alguns edificis no es donen a conèixer tant com el Museu de la Ciència i la Tècnica. Per això, nosaltres anem més a conservar aquest paisatge industrial per a que a la llarga o de forma palatina donar-lo a conèixer, però independentment del que faci Terrassa o altres ciutats.
10. Coneix vostè la plataforma única de Can Ricard? És equiparable el model de Poble Nou de Barcelona al nostre entorn?
Si, m’enrecordo quan va néixer el tema fins i tot abans de que comencés a nivell públic como si diguéssim la plataforma per a la defensa Can Ricard i de fet és un tema que va sorgir des del món dels arquitectes i els arqueòlegs. En tot cas, és una mostra el que dèiem a la primera pregunta de la entrevista que hi ha una sensibilitat major amb el patrimoni industrial i això fa que evidentment cert sectors de la societat vulguin preservar-lo. Segurament Can Ricard és un exemple d’aquest fet que abans hauria estat impensable doncs que hi hagués hagut algun col·lectiu de persones que volguessin defensar una fàbrica que segurament per a la imatge exterior no era molt agradable però en canvi té un cert interès arquitectònic.
Si, segurament és equiparable. Poble Nou segurament té uns avantatges per la manera a nivell de patrimoni en Sabadell. Per una part, pels recursos de Barcelona ja que són més importants que els de Sabadell per tant, les dimensions de Barcelona no es poden comparar amb les de Sabadell i per una altra part, el Poble Nou de Barcelona s’havia quedat com relegada de fet l’expansió o la reforma de Barcelona s’havia centrat en els primers anys amb la zona de l’Eixample, mentre que tota la zona del que seria el Poble nou i tota la franja marítima havia quedat un espai relativament abandonat.
En els jocs Olímpics als anys 90 el que es va fer és millorar la franja de la nova Itàlia i de tots aquests espais fins al cementiri de Poble Nou, per tant no es va actuar pròpiament a Poble Nou. I clar de fet, tot el patrimoni de Poble Nou s’ha anat movent en base al que és el desenvolupament del projecte.
Nosaltres estem actuant en un teixit que es dinàmic a nivell urbanístic i patrimonial però molt més dinàmic des de fa anys, en canvi Poble Nou és una mica més moderna. Per tant, efectuen un espai evidentment amb les concepcions en 10 anys han canviat moltíssim i s’han anat construint nous habitatges. Això fa que ells també tinguin unes oportunitats i encaixar aquests edificis industrials que potser nosaltres en altres moments no hem tingut.
preservar el nostre passat però hi pot haver part dels ciutadans que desconeixen la importància d’aquest patrimoni i són de la opinió de no conservar. Què hi predominen més els ciutadans a favor de conservar el patrimoni o els ciutadans en contra?Aquesta pregunta és una mica difícil de respondre però generalitzant, acostumen a ser els ciutadans de mitjana edat els que estan a favor de conservar-lo ja que han estat més en contacte amb les fàbriques i han viscut els anys de la revolució industrial a diferència dels joves que no li donen tanta importància. No obstant, la gran majoria de ciutadans estan a favor d’aquesta conservació.
2. Conservar el patrimoni industrial comporta que bons terrenys no puguin ser edificats. Rebeu molta pressió i molta demanda de les empreses constructores per acabar amb aquesta conservació?
Això no és exactament així, hi ha el pla general d’ordenació urbana. Aquest pla és d’obligat compliment i tant des de l’administració pública com dels privats l’han de complir; per tant, uns privats no poden construir més d’uns metres quadrats establerts en aquest pla.
A partir d’això, hi ha altres instruments complementaris com el pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell (PEPPS), en aquest cas, el que fa el PEPPS és q s’adapta al pla general i el que fa és conservar l’edificabilitat del pla general de forma inventiva per protegir el patrimoni. Per exemple, podem posar per cas un edifici públic: el Vapor Buixeda nou. En aquest cas la finca era de propietat privada i hi havia unes reserves en el pla general com equipaments o com a espais verds i el que es pot fer és, com que hi ha aquestes reserves, establir un diàleg amb el propietari i fer modificacions en el pla general per mantenir els drets urbanístics del propietari perquè si el propietari tenia dret a construcció el que és possible fer és moure aquesta edificabilitat per fer possible que es mantinguin els vapors com a patrimoni industrial. Un altre exemple és el Vapor Turull que hi ha en el carrer Turull amb el Riego i en aquest cas el propietari ha volgut mantenir l’estructura de dos pisos i la façana i dins ha construït uns loft seguint el pla general.
3. Per què moltes fàbriques són enderrocades conservant-se només la xemeneia i no la fàbrica en sí?
Aquí aniríem també al pla general del 1993, on aquest marca els paràmetres d’edificabilitat i marca àrees de transformació.
A partir dels anys vuitanta moltes fàbriques van haver de tancar degut a la crisi del tèxtil. Això va produir que en el pla general del 93 es comencés a redactar a finals dels anys 80 i es considerés necessari augmentar la densitat poblacional. Això va fer que ens molts casos es donessin drets urbanístics o uns paràmetres d’edificabilitat que no permetessin aquesta conservació. En alguns catàlegs d’aquell moment es va considerar que no era interessant protegir aquests edificis i com que no hi havia documents patrimonials, ja que els documents urbanístics ho permetien, va fer que moltes zones d’aquestes es transformessin i es construïssin blocs de vivendes.
El fet de conservar les xemeneies es va considerar que era un element prou interessant del paisatge urbà per mantenir aquesta memòria del patrimoni. També, en el pla de la protecció del patrimoni es van introduir molts edificis industrials que no es consideraven interessants de protegir, com per exemple la fàbrica Planells, i ara en canvi en el pla de patrimoni sí i això fa que podem conservar a la llarga els vapors que encara queden en peu.
4. Pel que fa al patrimoni industrial, teniu plena llibertat per decidir si una fàbrica ho és o no o depeneu d’uns estaments superiors per decidir-ho? I quins són els paràmetres per decidir si una construcció és patrimoni històric o no? Qui decideix això?
De fet, és competència de l’ajuntament la redacció dels catàlegs de protecció, llavors el que es fa és que es segueixi un procediment ja que hi ha una llei del 93 que és la del patrimoni cultural català que marca tot un procediment de catalogació d’edificis. Llavors, hi ha diversos nivells, un edifici pot ser considerat un bé cultural d’interès nacional per tant és la màxima categoria de protecció com per exemple la Sagrada Família i la Casa Milà de Barcelona i aquí a Sabadell té importància la Casa Duran,per tant són edificis que tenen molt interès a Catalunya i llavors hi ha altres edificis que tenen molt interès però a nivell local i hi ha altres béns integrants en el pla del patrimoni; per tant, són béns i edificis interessants per al patrimoni també des del punt de vista històric i no són molt rellevants.
En aquesta mateixa llei del 93 el que marca és que les redaccions dels plans urbanístics o més ben dit patrimonials, les han de fer els ajuntaments responsables, llavors un cop redactats aquests catàlegs, s’envien al departament de cultura de la Generalitat i s’incorporen en un seguit de patrimoni que tenen. Llavors, és per tant una mica la iniciativa de cada ajuntament que fa que es conservin més elements o menys, per tant han augmentat els elements del catàleg i no tots són industrials sinó que també hi ha alguns que tenen el mateix grau de protecció. Així podem veure que hi ha edificis que tenen molt interès i s’han de conservar completament i hi ha d’altres que tenen menys interessos històrics i s’han de fer estudis. Així, en el catàleg, s’han anat posant diversos tipus d’edificis o protegint, per diverses tipologies d’edificis. Un edifici d’estructura consistent podríem dir que és l’Artèxtil.
5. Creu que aquí a Sabadell gaudim de més patrimoni industrial que a altres ciutats? Per què?
Segurament si, ja per la pròpia dinàmica històrica de la ciutat de fet un polític i escriptor molt conegut que era Víctor Balaguer va dir que Sabadell era la Manchester catalana i que només aquesta és la mostra per donar-li aquesta importància a la indústria tèxtil de Sabadell. Durant pràcticament tot el segle XX o a finals del segle XIX fins als anys 70 Sabadell era el centre generalment més important d’Espanya de la indústria tèxtil, mentre que per exemple Terrassa serà molt coneguda per la indústria tèxtil i Sabadell tindrà una gran importància. Això ha fet que el nombre d’edificis industrials que malgrat que ja durant finals del franquisme i durant els anys 70 i 80 els edificis industrials i molts vapors encara ens en quedin molts i de molt interès. Llavors això simbolitza que a Sabadell hi hagi més patrimoni industrial que en moltes altres ciutats. El patrimoni industrial que tenim és comparable amb el Poble Nou de Barcelona i fins i tot potser que hi conservem una mica més de patrimoni industrial que a Terrassa i molt més que a altres poblacions. La importància que va tenir la industria tèxtil a la nostra ciutat ha fet que molts edificis industrials perdurin.
6. Si un conjunt de ciutadans consideren que un immoble ha de ser considerat patrimoni, quins passos han de seguir per aconseguir que ho sigui? I si es tractés d’un sol ciutadà seria capaç d’aconseguir-ho?
De fet, la llei de patrimoni català diu que qualsevol persona pot demanar a la Generalitat que un edifici sigui considerat bé cultural i d’interès nacional per tant, la màxima categoria. Llavors no obstant, quan un propietari o un ciutadà interessat o fins i tot un estudiós, historiador, arqueòleg... demana que un edifici sigui incorporat al catàleg del patrimoni ha de seguir uns passos que al propi catàleg ja ho explica, que és considerat aquest edifici com un bé emergent, llavors el que es fa és que s’agafa l’edifici que és d’interès patrimonial, s’inicien una sèrie d’estudis històrics, arquitectònics, patrimonials en definitiva, que diguin si aquest edifici és interessant o no a nivell històric o a nivell patrimonial i a partir d’aquests estudis el que es fa ja és proposar la introducció en el catàleg del patrimoni o no. Si es decideix la seva introducció en el catàleg el que es dóna és una comissió assessora que parla del patrimoni històric i que està formada per historiadors, arquitectes afegint interessats en el patrimoni de Sabadell i a partir d’aquesta comissió del patrimoni el que es fa ja és incloure-la en el catàleg i per tant ja formar part del patrimoni de la ciutat. De fet, s’han de tenir estudis patrimonials sòlids que avalin aquesta incorporació.
7. Quins són els plans del seu departament per a conservar el patrimoni industrial?
És una pregunta difícil de contestar però bàsicament la primera actuació necessària era incorporar el patrimoni industrial en el catàleg i per tant permetre que coneixéssim aquest estil protegit i llavors el més difícil és fer que aquest patrimoni que tenim industrial per una part no es perdi, per tal que el fet de ser patrimoni industrial no faci que ningú hi faci res a dins i per tant acabi caient o degradant, però llavors com si diguéssim estem actuant des de dues línies. Per tant, una part del patrimoni que és de propietat municipal li volem donar altres usos per exemple, el Vapor Llonch ja fa anys que hi ha el centre de formació però per exemple més recentment el Vapor Buixeda Nou que ara s’ha convertit en l’escola bressol municipal, el Vapor Pissit de creació artística actualment, el Vapor Codina que s’ha convertit en l’edifici de informació juvenil i la Seu de Pressa municipal d’habitatges i per tant, el que és important és que aquest patrimoni no el deixem buit i tampoc hem de deixar tot patrimoni com a museu perquè no tindria sentit sinó donar-li altres usos. Això per una part pel que fa als edificis que són de propietat pública que n’hi ha molts i de fet els de propietat privada de fer compatible que es conservin els edificis patrimonials i que en el mateix temps acabin sent habitatges o comerços, etc.. per exemple on hi és l’Abacus, a la fàbrica Sant Pere que en aquest cas la van restaurar per iniciativa privada i des de l’ajuntament vam vigilar que la restauració es fes ben feta i si s’ha fet un nou ús que fa que tingui vida i fins i tot si fan gent, etc. Llavors hi ha tota la feina de divulgació, educació,etc.
8.Del pressupost general, quin percentatge va destinat a aquesta activitat?
Aviam, l’únic que us puc dir és que des del 1999 fins l’any 2007 s’havia invertit en el que és el patrimoni en general 60.000.000 d’euros. El que passa és que pròpiament el que fem és que no hi ha partides de recuperació del patrimoni industrial, sinó que el que fem és analitzar els edificis industrials que tenim de propietat privada i a partir d’aquest anàlisi dels edificis que tenim de propietat privada buscar-li aquests nous usos per als edificis. Per tant, tal com parlàvem del Vapor Buixeda Nou la inversió que és d’1.700.000 euros va destinat a l’escola bressol i queda recuperat tot el patrimoni industrial. Per tant, estem en una partida que és l’educació.
9. Terrassa ha fet una aposta per al desenvolupament del patrimoni industrial mitjançant el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, això no fa que Sabadell quedi endarrerit en aquest sector? No hauria de fer Sabadell una aposta semblant o millor que aquesta?
De fet, l’aposta de Terrassa del Museu de la Ciència i la Tècnica va ser més una aposta de la Generalitat per instal·lar-ho, suposo que en aquests moments Terrassa tenia un edifici que estava disponible i van considerar que per les seves característiques, és a dir, per les seves dimensions podien cabre el que era el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. En el nostre cas, tampoc crec que haguem d’anar o entrar en competència o vulguem arribar a Terrassa sinó seguir una miqueta la nostra línea pròpia. De fet, hi ha exemples a Espanya de la recuperació del patrimoni industrial a Madrid que també s’ha fet la recuperació de certs elements interessants i a Terrassa també, és a dir de diversos vapors que per exemple també ens fixem molt a nivell internacional d’altres ciutats com a França. És a dir, nosaltres pròpiament no podem dir si anem endarrerits o no perquè no ho sé, el que ens importa és el patrimoni industrial que tenim i que el puguem recuperar i donar aquests
nous usos i en definitiva, que els ciutadans de Sabadell i de la resta de Catalunya el puguin venir a visitar i el puguin venir a conèixer. En aquest sentit, segurament haurem de fer més coses de divulgació per donar-lo a conèixer, i encara que evidentment el fet de que Terrassa tingui des de fa anys el Museu de la Ciència i de la Tècnica fa que Catalunya s’hagi convertit en un referent però per exemple sabem que en el cas d’alguns edificis no es donen a conèixer tant com el Museu de la Ciència i la Tècnica. Per això, nosaltres anem més a conservar aquest paisatge industrial per a que a la llarga o de forma palatina donar-lo a conèixer, però independentment del que faci Terrassa o altres ciutats.
10. Coneix vostè la plataforma única de Can Ricard? És equiparable el model de Poble Nou de Barcelona al nostre entorn?
Si, m’enrecordo quan va néixer el tema fins i tot abans de que comencés a nivell públic como si diguéssim la plataforma per a la defensa Can Ricard i de fet és un tema que va sorgir des del món dels arquitectes i els arqueòlegs. En tot cas, és una mostra el que dèiem a la primera pregunta de la entrevista que hi ha una sensibilitat major amb el patrimoni industrial i això fa que evidentment cert sectors de la societat vulguin preservar-lo. Segurament Can Ricard és un exemple d’aquest fet que abans hauria estat impensable doncs que hi hagués hagut algun col·lectiu de persones que volguessin defensar una fàbrica que segurament per a la imatge exterior no era molt agradable però en canvi té un cert interès arquitectònic.
Si, segurament és equiparable. Poble Nou segurament té uns avantatges per la manera a nivell de patrimoni en Sabadell. Per una part, pels recursos de Barcelona ja que són més importants que els de Sabadell per tant, les dimensions de Barcelona no es poden comparar amb les de Sabadell i per una altra part, el Poble Nou de Barcelona s’havia quedat com relegada de fet l’expansió o la reforma de Barcelona s’havia centrat en els primers anys amb la zona de l’Eixample, mentre que tota la zona del que seria el Poble nou i tota la franja marítima havia quedat un espai relativament abandonat.
En els jocs Olímpics als anys 90 el que es va fer és millorar la franja de la nova Itàlia i de tots aquests espais fins al cementiri de Poble Nou, per tant no es va actuar pròpiament a Poble Nou. I clar de fet, tot el patrimoni de Poble Nou s’ha anat movent en base al que és el desenvolupament del projecte.
Nosaltres estem actuant en un teixit que es dinàmic a nivell urbanístic i patrimonial però molt més dinàmic des de fa anys, en canvi Poble Nou és una mica més moderna. Per tant, efectuen un espai evidentment amb les concepcions en 10 anys han canviat moltíssim i s’han anat construint nous habitatges. Això fa que ells també tinguin unes oportunitats i encaixar aquests edificis industrials que potser nosaltres en altres moments no hem tingut.
0 comentarios:
Publicar un comentario